Què és la violència de gènere o violència masclista?

Parlem de violència de gènere quan una dona és maltractada, de forma continuada, pel fet de ser dona. El maltractament pot tant ser físic com psicològic, econòmic, o sexual.

A la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista de la Generalitat de Catalunya, es defineix aquest tipus de violència com aquella

que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

Aquesta llei utilitza el terme violència masclista, en comptes de violència de gènere, perquè identifica el masclisme com a fonament de les conductes de domini, control i abús dels homes sobre les dones.

La cara més visible de la violència masclista són les agressions físiques i les agressions sexuals. És el que apareix a les notícies, a les sèries de televisió o el cinema, però que no hi hagi força no vol dir que no hi hagi violència. La violència masclista té una presència molt subtil, sovint fins i tot socialment acceptada.

Que t’abandonin a la carretera, que et tanquin a casa o que amenacin la teva integritat física de qualsevol manera, encara que l’amenaça no s’arribi a fer realitat, és violència física.

Que menyspreïn el teu cos, o que et coaccionin per mantenir relacions ―encara que qui ho faci sigui la teva parella i la coacció sigui de paraula―, és violència sexual. L’home està prenent a la dona el poder de decisió sobre el seu cos, reduint la seva capacitat de control sobre la seva pròpia vida.

Tota forma de limitar la llibertat de les dones i obligar-les a servir la voluntat de la seva parella és una agressió. Es parla, per exemple, de violència econòmica quan l’home impedeix d’alguna manera que la dona treballi i tingui autonomia econòmica. També constitueix un acte de dominació que ell controli al detall les despeses familiars sense prendre en consideració l’opinió o les necessitats de la seva companya, tant si és només ell qui aporta un sou com si no.

La forma més subtil, invisible i freqüent d’agressió masclista és, en tot cas, la violència psicològica. És invisible perquè és progressiva, i perquè es recolza en el soscavament de l’autoestima: a través del menyspreu, desqualificacions o insults continuats la dona s’arriba a convèncer que no val res i no mereix un tracte millor. És infeliç, però perd la confiança en la seva capacitat de trobar la felicitat. Per això, pot arribar a acceptar, o si més no tolerar, altres formes de violència: física, econòmica o sexual.